HISTORIA - TEMA 7 - TRANSFORMACIONS AGRÀRIES Y EXPANSIÓ INDUSTRIAL

TRANSFORMACIONS AGRICULTURA: 
Consolidació propietat privada: governs liberals XIX liquiden formes Antic Règim i consoliden propietat privada terres; influeixen greus problemes agraris i resistència llauradors pagar drets feudals. Reforma agraria liberal objectiu alliberar traves AR per desenvolupar propietat privada i economia d mercat (abolir senyorius i drets jurisdiccionals, desvincular propietat privada i desamortitzar terres). Terra passa a ser mercaderia pot ser venuda i comprada lliurement. 
Efectes d reforma: Abolició d senyorius permet transformarlos en propietat privada. Llauradors aspiren accedir propietat d terra k cultiven; keden lliures d rendes senyorials per convertirse en assalariats d'un propietari privat (problema d jornalades més greu). Desvinculació d terra i desamortitzacions d Mendizabal y Madoz permeten eixida al mercat terres i comporten modificació d propietat territorial. Agricultors no aconsegueixen ser propietaris pk compren terres els k ja tenien i els k tenien recursos. Compradors no cultivadors; desamortització = oportunitat perduda d'incrementar producció agrària. Compleixen alguns objectius: financiar guerra; pal·liar situació d'Hisenda i fomentar construcció ferrocarril; aumenta interés per major producció i comerciar per obtenir benificis (millorar rendiment; per expansió dl cultiu, no millora tècniques). 
Límits creixement: s'aconsegueix prescindir d'importacions i creixement població. Major expansió cereals; tmb dacsa i creïlla. Lent augment producció atribuit a estructura d propietat q no fomenta millora tècnica. Minifundi (autoconsum) / Latifundi (grans extensions).

EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA: 
Creixement població: desapareixen epidèmies i millora dieta pero creixement molt baix pq mortalitat alta i natalitat elevada. Mortalitat elevadamanté per males condicions sanitàries i impàcte epidèmies (relacionat amb pobresa població). Mala collita provoca escassetat d'aliments q provoca fam, desnutrició i augment morts. 
Èxode urbà i creixement urbà: procés urbanització lent per modesta trasformació industrial i endarreriment agrari q provoca població romanga camp per produir aliments.1860 població rural inicia èxode rural i augmenta població urbana. Programen ampliacions amb plans d'ampliació urbana (nou estil) (eixamples) i construcció ferrocarril i clavegueram. Distribució irregular camp/ciutat origina tensions polítiques i socials. 
Migracions transoceàniques: augment població i escasses oportunitats d'ocupació obliguenemigrar a ultramar. Destinació important Amèriques per oportunitats d treball oferides i facilitat gràcies navegació vapor; propòsit fer fortuna al nou continent (marxar a "fer les Amèriques"). 

INICIS INDUSTRIALITZACIÓ: 
Industria textil catalana: fabriques indianes havien augmentat producció pero Guerra del Francés va desarticular mercats i frenarexpansió q es va reprendre ràpidament amb el principal mercat interior d'Espanya. Gracies a mesures liberalitzadores es va assegurar el lliure exercici d l'activitat industrial ipermetre ràpida mecanització d'indústria. 
Procés Mecanització: iniciat amb instal·lació màquines vapor q provoca ràpida mecanització d filatura i escassetat relativa d mà d'obra q comporta augment salaris en moments d'abundancia d capitals. S'incentiva substitució fusos manuals pels mecànics (no necessiten tanta ma d'obra) q disminueixen costos i preus d venda creant major demanda i afavorint producció.
Limitacions indústria textil: Escassetat Carbó d mineria catalana i dificultats del transport per proveir-se q estimula proliferació colònies industrials a vora rius per aprofitar energia hidràulica. Feblesa Mercat pq clases camperoles poca capacitat adquisitiva q provoca promulgar mesures proteccionistes per afrontar competencia a industries tèxtils (vapors). / Creixement interromput per Guerra Seccessió EU (fam d coto) q dificulta accés a matèries primeres. 
Indústria siderúrgica: desenvolupament lligat al d mineria d ferro i carbó necessaris per alts forns. Primer intents producció siderúrgica andalusa q fracasa per ús carbons vegetals davant dificultat adquirir cocs. Jaciments d'hulla Astúries únics q disposen carbó mineral pero amb hulla d baixa qualitat i poder calorífic. Biscaia extenses mines de ferro. Biscaia extenses mines ferro i arrivada carbó d coc gal·lés, amb alt poder calorífic i preu baix, consolida indústria siderúrgica al País Basc. Crea eix comercial Bilbao - Cardiff (exportació mineral ferro a Gran Bretanya i importació carbó gal·lés) i ajuda industralització Pais Basc. Crea Sociedad Anónima Altos Hornos y Fàbrica de Hierro y Acero de Bilbao i s'instala primer convertido Bessemer (fabrica en sèrie a partir lingot ferro). 
Lenta Expansio industrial: País Basc i Catalunya dessenvolupen estructura industrial basada en siderúrgia i producció textil. Predomini agricola permetindustrialització agroalimentària (Valencia exporta cítrics q estimula creació d'industria; y Aragó despres d davallada d textil tradicional crea indústria farinera). Sector químiccreix gràcies procés urbanització demana indústria gas i creació explosius per mines.
Producció Minera: gràcies augment demanda carbó per a màquina vapor i siderúrgia, Astúries assoleix un gran desenvolupament gràcies a seva mineria i competència d carbógal·les pal·liada amb proteccionisme aranzelari. Mineria d ferro important expansió gràcies difussió convertidor Bessemer q requereix mineral sense fòsfor propi d Biscaia. Producció majoritàriament destinada a exportació per baixa demanda interior q transforma España en principal proveïdor d ferro Europeu. 

Desamortització subsòl: Llei mines 1868 liberalitza concessions mineres i permet iniciar explotació massiva d jaciments. Expansió per 3 factors: Augment demanda internacional; avanços tècnics (abarateixen costos); concessió d'explotació d jaciments, per pal·liar deutes Hisenda, a companyies extrangeres a canvi compensacions monetàries. Extracció d recursos pocs efectes en economia espanyola pq majoria societat estrangeres dedicades a exportació. FERROCARRIL: construcció xarcia inciada 1855 aprovació Llei general ferrocarrils.

Etapes construcció: Primera gran expansió (1855 - 1866) gran mobilització capitals i intervenció remarcable companyies extrangeres. Crisi financiera (1866) paralitza construcció davant baixa rendibilitat (acabada construcció ofereix pocs beneficis i accions s'enfonsen). Nova etapa constructiva (1873) completa traçat xàrcia i desaparéixen majoria companyies per crisi anterior. 

Efectes sobre economia: despres d'aprovar construcció amb llei 1855: es consolida estructura radial de xàrcia amb centre Madrid(dificulta comunicacions amb zones més industrials i dinàmiques); fixa amplada d via més gran q obstaculitza intercanvis amb Europa; importació materials lliures d'arancels = oportunitat perduda incentivar creixement industrial d'Espanya.

MERCAT: 

Dificultats mercat interior: deroguen gremis per augmentar nombre productors i suprimeixen impostos pas i eliminen taxes, per tal suprimir obstacles circulació iconstruir mercat nacional. Creen sistema transport ràpid i barat pq no disposa xarxcia camins ni hidrogràfica, esperen creació ferrocarril, q afavoreix intercanvi persones i mercaderies i augmenta comerç interior. L'economia agrícola produeix escassa capacitat adquisitiva q dificulta creixement producció per manca demanda. 

Augment comerç exterior: dues etapes; 1 (1815-1850) creixement modest però sostingut i 2 (1850-1900) major augment per influència expansió comerç internacional. Cotó en floca i carbóprincipals importacions i els minerals, els productes agraris i teixits d cotó principals exportacions. Relacions comercials amb exterior alterades pèrdua colònies americanessubstituïdes per França i Gran Bretanya. 

Lliurecanvisme: política econòmica q suprimeix traves al comerç internacional i postula lliure circulació mercaderies. 

Proteccionisme:p.e. dificulta entrada al pais d productes estrangers q fan competència als nacionals; obstaculitza la vinculació amb el mercat internacional (causa dèbil desenvolupament industrial). 

HISENDA I BANCA: 1845 s'impulsa reforma fiscal per eliminar exaccions fiscals d privilegiats i augmentar recaptació encara q els impostos indirectes no icloïen les rendes personals. El dèficit d la Hisenda pública financiat mitjançant crèdit exterior, fent concessions a canvi d fons i emitint dèficit públic constantment, va arribar a fallida en diverses ocasions. Llei d bancs i societats d crèdit (1856) punt partida modernització sistema bancari. Van crear diversos bancs i la borsa d Madrid per financiar empreses espanyoles i societats d crèdit per operacions d prèstec per donar suport finançament industrial. També crear pesseta per unificar diversitat monedes.

Luddisme: moviment d'origen anglés contra el nou sistema industrial q es manifesta amb una accio espontànea i violenta q incloïa la destrucció d màquines, la crema d fabriques,... la rebel·lia obrera contra la construcció d màquines a les q responsabilitzaven d la pèrdua llocs treball i minvada jornals; més tard es van adonar q orginen problmes no eren màquines sinó condicions d trball i es van crear associacions obreres per defensar interessos. 

Societats d socors mutus o Societats mutualistes: a les q lliuraven quota els obrers per assegurar-se ajuda en cas d'atur o malaltia. 

Caixes Resistència: fons d'ajuda per als obrers en vaga. 

Socialisme utòpic: doctrina q recolza el moviment obrer q pretenia crear societats igualitàries, amb propietat col·lectiva i repartiment equitatiu d la riquesa per acabar amb injustícies. Aquestes idees es difonen gràcies als socialistes utòpics francesos. La figura espanyola mes important va ser Joaquín Abreu q defensava la creació d falansteris (cooperatives d producció i consum q produïen al seu si tot el necessari per als habitants. 

Republicanisme: el primitiu obrerisme va estar vinculat al republicanisme federal ja q amb el sufragi universal els obrers van votar sistemàticament pel republicanisme q era la opció més favorable a les seves aspiracions, encara q davant la manca d suport i la insatisfacció es van portar cap a les noves ideologies internacionalistes (anarquisme i socialisme). 

Primera internacional: Associació Internacional dels Treballadors (AIT) va ser una organització creada per a la defensa d l'emancipació d la classe obrera, q agrupa associacions obreres d signe socialista i anarquista. 

FRE: Federació Regional Espanyola, canvia el nom pq AIT va ser declarada il·legal. 

Tesis marxistes: defensen socialisme científic i q l'emancipació dls treballadors havia d ser obra d'ells mateixos; davant idees utopistes.