HISTORIA - TEMA 6 (SEXENNI DEMOCRÀTIC)

CAUSES REVOLUCIÓ: 
Crisi Económica: Regnat Isabel II caracteritzat expansió económica afecta Europa. Al 1860 inicia crisi económica (primera gran crisi del sistema capitalista a nivell internacional) manifestada en àmbits financier i industrial; coincideix en crisi d subsistències. A causa de crisi d ferrocarrils (gran inversió en xàrcia ferroviària amb baix rendiment) i escàs desenvolupament industrial espanyol (insuficient per produir gran demanda en transport); provoca baixa accions. Crisi financieracoincideix amb crisi industrial; industria textil pateix "fam de cotó", a causa de Guerra Seccessió americana (encareix importació). Crisi Subsistències: males collitesprovoquen escassetat de blat (pujada preus). Apareix: al camp forta violencia social; a ciutats onada d'atur (davallada nivell d vida).
Deteriorament Polític: Poblaciódescontenta amb sistema Isabelí. Reclamen salvar inversions en borsa, exigeixen proteccionisme i denuncien miseria. 1866, despres de Revolta de Caserna de San Gil i forta représsio seguida; O'Donnell separat d govern i els següents governs dl Partido Moderado (Narvàez i Gonzàlez Bravo) continuen actuan per decret, tanquen Corts i fan el sord a probles del país. Partido Progresista (Prim) aplica politica retraïment (conspiració únic mitjà per governar). Partit Democràtic en mateixa posició. 1867 SignenPacte d'Ostendre (unificar atuacions per acabar amb moderantisme). 1867 amb mort d'O'Donnell s'adhereixen els unionistes (Serrano) q aporten gran part d'exèrcit.

REVOLUCIÓ 1868: 1868 Juan Bautista Topete protagonitza a Cadis una insurrecció militar contra el govern d'Isabel II. Prim i Serrano q estaven exiliats consegueixen suportper tornar. Es demana ciutadans acudiren armes i Prim estén la insurrecció. Isabel II envia exèrcit (Serrano); batalla Puente de Alcolea amb victòria revolucionaris; el governdimiteix i la reina s'exilia (acollida Napoleó III). Progressistes, demócrates i republicans (dirigents forces populars) constitueixen Juntes Revolucionàries q demanen lliberat, sobirania, separació Esglesia i Estat, supresió quintes, sufragi universal, abolicio impostos consum,... Insurrectes proposen nomenar govern provisional, centrista; general Serranonomenat regent i Prim president govern. Dissolen Juntes i desarmen Milícia Nacional.
Constitució 1869: Govern provisional convoca eleccions a Corts constituents; primers a reconèixer sufragi universal masculí; guanya coalició governamental (progressistes, part democràtes i unionistes); sorgeixen a la Cambra, els carlins i republicans. Corts creencomissió parlamentària per redactar Constitució 1869; primera democràtica; amplis drets i llibertats (manifestació, associació i reunió, d'ensenyament i igualtat per obtenir ocupació); proclama sobirania nacional. Poders del rei limitats, potestat fer lleis a Corts (Congrés+Senat). Republicans descontents situació; carlins continuen insurreccions, situació econòmica greu; cal trobar nou monarca. Nou govern rebut amb simpatia per altres paisos Europeus pq posa fi inestabilitat d'Isabel II i nous dirigents mes adecuats per prendre mesures.

Intent Renovació Económica: objectiu "Gloriosa" reorientar política económica; defensa lliurecanvisme i obri mercat a estranger. Laureà Figuerola (ministre Hisenda)suprimeix contribució d consums i introdueix contribució personal (segons renda); estableix pesseta per unificar sistema monetari. Hisenda en estat caótic, amb molt deute públic agravat per crisi ferrocarrils (solucionada amb recursos públics per subvencionar companyies ferroviàries); solucio amb Llei de Mines q permet venda jaciments a companyies extrangeres i facilita entrada capitals exteriors. Mitjançant Llei de bases aranzelàries, finalitza proteccionisme i es lliberalitzen intercanvis amb exterior.
Frustació aspiracions populars: Constitució 1869 basada en principis liberaldemocràtics q inspiren Revolució de Setembre de 1868 i frusten grups polítics populars. Govern monàrquic disgusta régim republicà; manteniment culte i clero desagrada sectors radicals; persistència desigualtats socials no agrada als llauradors i treballadors. Durant Sexenni hi ha gran conflictivitat social q prové dl periode d regència; camperols demanen millor repartiment terra i urbans protesten contra quintes i pujada preus; elmoviment obrer incipient demanda millorament condicions salarials. Republicans, després de insurreccions fracasades i impossibilitat d'aconseguir poder per via politica es decanten posicions radicals i apolítiques (internacionalisme), q arriven al país gràcies a obertura fronteres i ampliació llibertats públiques i organitzen societat voltant novesorganitzacions de classes.

REGNAT AMADEU SAVOIA (1871-73): Prim eligeix Amadeu Savoia, amb concepció democràtica d monarquia, com candidat idoni. Arriva 3 dies després d'assassinar Prim; es privat dl defensor i conseller. Corts constituients dissoltes per iniciar nova etapa d monarquia democràtica.
Dificultats: Té un soport escàs; satisfà els progressistes i unionistes; pero oposició clero, aristocràcia i camarilles cortesanes Isabel II; populars arrelats al republicanisme mostren contraris a cualsevol monarquia. Intenció neutralitatpolítica i redueix ostentació d cort. Estableix sufragi universal i llibertats polítiques per consolidar règim plenament democràtic. 2 anys de regnat marcats per dificultats contants; tant problemes econòmics (recorre emissió deute public) com lluites entre grups polítics; a més, conflicte carlí reviva, es produeix guerra Cuba i insurreccions republicanes.
Inestabilitat Permanent: compta amb oposició moderats (Canovas del Castillo), fidels Borbó, q organitzen restauració borbònica amb Alfons "fill reina"; captenunionistes i progressistes garantitzant-los ordre i estabilitat davant liberalisme d'Amadeu I. Tenen suport d'Església i l'elit dels diners els fa de costat (regula treball infantil, aboleix esclavitud a Cuba). Carlins, gràcies a clima lliberal introduït per Glorosia, 1872 (morta Isabel II) revolten per assentar Carles VII (seu candidat); són focus permanent d'inestabilitat i problemes; altra facció es consolida com força política ultracatòlica i oposada a nova monarquia. *Sectors republicans i grups populars no suporten; volen canvi sistema social. 1872 produeixen insurreccions federalistes q combinen accio republicana amb influència idees internacionalistes d caracter anarquista. 1868 amb Crit de Yara inicia conflicte a Cuba (Guerra Deu Anys), insurrecció criolls amb suport popular posar fi esclavitud.Desintegració coalició governamental (unionistes, progressistes i demòcrates) i l'abstencionisme d l'oposició q genera pressió política, provoca q 1873 renuncie tron.

PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA: 

Proclamació República: després renuncia d'Amadeu, Corts (sobirania nacional) votació proclamar república, aprovada 1873 amb president Estanislau Figueras. Els monàrquics voten republicans per guanyar temps i organitzar retorn Borbó. República poques posibilitats d'exit i es produeix aïllament internacional (régim revolucionari perill estabilitat Europa). República rebuda entusiasme classes populars (creuen porta canvi social). Federalscreen juntes revolucionàries per administrar antics càrrecs monàrquics. Mobilitzacions populars a ciutats reivindiquen augment salaris i reducció jornada i implantació inmediata Estat federal. Dirigents lluny aspiracions revolucionàries d bases dl partit;dissolen Juntes i repressió revoltes. Convoquen eleccions a Corts constituients guanyades per republicans.

Intent instauració república federal: Corts proclamen República Democràtica Federal (Estanislau Figueras) q suprimeix quintes i impostos consum; manca recursos i exercit desoganitzat provoquen dimissió en Francesc Pi i Margall (vol elaborar constitució federal).

Projecte de constitució federal: 1873 es presenta a Corts projecte d nova Constitució (segueix línea d la 1869; implanta democràcia, reconeix amplis drets i llibertats; República amb president i Corts "Senat i Congrés"; llibertat culte i separació Església i Estat; ratifica esclavitud colònies, supresió quintes, reforma impostos i inicia legislació proteccionista; estableix Nació formada 17 estats en q poder emana municipi/regio/estatalment amb autonomia política/administrativa/económica i constitucions própies "Estat no centralista"). No acceptada. Experiencia republicana no permet desenvolupament.

Conflictes armats: Insurrecció carlina: enfrontament amb escamots armats a front obert, amb exercit i domini territoris carlins. Organitzen sotaprincipis forals, impulsen llengua i institucions pròpies. Guerra a Cuba: continua sense q República millore situació i es decanten per solució monàrquica (restauració borbònica) i actuen al marge d república.

Insurreció Cantonal: conflicte més greu dl període republicà q provoca major situació d crisi. Barreja aspiracions autonomistes (dls republicans federals intransigents) amb aspiracions d revolucio social (idees internacionalistes). Proclamació cantons independents com a conseqüència d aplicar estructura federal dsd baix (per dessig avançar en reformes socials). Població forma cantons independents a zones amb forta implantació repúblicana. Pi i Margall dimiteix (no vol recòrrer armes per sufocar revoltes) en Nicolás Salmerón, q inicia acció militar (deixa negociació amb cantons) per acabar amb insurrecció i dona paper garantidor d'ordre a exèrcit. Salmerón incapaç signar penes de mort dimiteix en Emilio Castelar (dirigent republicanisme unitari, conservador; desplaça república cap a dreta) q intenta controlar problemes amb força i autoritarisme polític. República fa tomb conservador ambCastelar (abandona pretensions federalistes i reformistes). Suspén sessions parlamentàries i amplia atribucions militars pk mantinguen ordre. Altres diputats (Figueras, Pi i Salmerón) volen forçar dimissió amb moció de censura en obrir corts 1874 on es derrotat en votacions. Manuel Pavía exigeix dissolució d Corts Republicanes invadint hemicicle amb forces d guàrdia civil. Poder passa coalicio d'unionistes i progresistes (general Serrano) q intenta estabilitzar règim republicà conservador; encara qbase social havia optat per solució alfonsina. 1874 Arsenio Martinez pronunciament militar proclamant Alfons XII rei, q signa Manifest Sandhurts (Cánovas del Castillo "fill Isabel II" sintetitza programa monarquia alfonsina "regim catòlic i conservador q garantiria funcionament sistema polític liberal i restabliria estabilitat social i política").

 // Internacionalisme: terme q agrupa idees expressades per l'AIT per expressar necessitat d'unió dels obrers del món per defensar interessos i reivindicacions.

Quintes: lleva per sorteig q afectava cinquena part de joves entre 20-30 anys q eren obligats a incorporar-se al servei militar; encara q es podie pagar una redempció a l'Estat per substituïr candidat. Es veien obligats a deixar treball i famlia i va ser una de les principals reivindicacions populars.