HISTORIA - TEMA 1

Monarquia Carles IV: Carles IV allunya ministres ilustrats d govern i cnfia poder Manuel Godoy (militar) q genera certa desconfiança en cercles nobiliaris de la cort. ExecucioLluis XVI (monarca frances) declara la guerra a França i espanya sofreix derrota i es subordinada davall interessos francessos. Ascens de Napoleo a corona provoca por contra França i signa pacte per evitar enfrontament. Conflicte amb Gran Bretanya (per domini marítim) Batalla de Trafalgar (1805) deixa armada francoespanyola destrosada, perdua flota Carles IV "accentua crisi i redueix trànsit marítim (comerç colonial)". // Godoy aumenta contribucions i desamortitza terres; genera oposició. Esglesia i noblesa es mostren contraries (condicio plebeu; desplaçament Ferran). Agricultors i descontent popular (càrregues, epidèmies, fam, ... augmente; comerç interior disminueix; mort moltes persones).Incapacitat Godoy per resoldre problema provoca revoltes q responsabilitzen Godoy d situacio econòmica. Moti d'Aranjuez: Godoy (amb vistiplau Carles IV) signa tractat amb Napoleo (Fontainebleau) "autoritza exercits Napoleo entrar Espanya atacar Portugal a canvi repartiment terres Portugal" Presencia tropes irrita població (situen llocs estrategics per desplegar-se per territori) Al 1808 esclata un motí a Aranjuez (on es trobaven reis q davant consell Godoy es retiren per por a invasio) volen acabar amb Godoyy deixar monarqui de Carles IV en fill Ferran VII. Aquests fets fan evident forta crisi monarquia.

Carles IV demana ajud Napoleo recuperar corona llevada per fill. Napoleo referma opinio feblesa noblesa espanyola (decideix envair Espanya, ocupar tron i annexar al seu imperi) Monarquia Josep Bonaparte: Napoleo convoca Carles IV i Ferran VII a Baiona per abdicar en Napoleo. Anomena Josep (germa) rei d'Espanya "acaba amb Antic Regim (canvia Constitucio)". Codi de Baiona (igualtat davan llei, impostos i acces carrecs publics). Josep intenta experiencia reformista liquidacio Antic Regim (Abolicio regim senyorial; desamortitzacio terres Església; Desvinculacio primogenitures i terres en mans mortes) amb q obte poc suport i gran incomprensió (il·legitim; estranger i basat poder armes). Totes les actuacions subordinades per necesitats militars d conquista i violenta actuacio tropes imperials (gruix població en contra nou monarca) Revolta Popular 1808: 2 Maig resta familia marxa cap Baiona on creuen Napoleo te segrestat Ferran VII. Multitud es congrega davant palau impedir marxar (s'alcen contra presencia francesa) pero reprimits per tropes Murat; exemple estes per pais i moviment de resistencia popular frena progres tropes imperials. Població s'alça en armes contra invasio i surten juntes d'armament i defensa (reaccionen davan manca poder creada per abdicacions Baiona) Juntes: 1r Locals: Format x Partidaris Ferran VII; Volen Canalitzar agitació popular. Despres Provincials: Asumeixen sobirania en absencia rei; declaren guerra Napoleó; Busquen suport Gran Bretanya.

Despres de derrota Bailén i retirada dels Francesos d Madrid permet q juntes envien representants Aranjuez per formar Junta Suprema Central (nova forma govern q trnenca institucions monarquia) q coordine lluita i dirigir pais; reconeixen Ferran VII com rei legitim d'Espanya "encara q asumeixen seu poder fins retorn". La junta fugeix a Sevilla davant progres frances, mes tard a Cadis "unica ciutat resisteix setge frances (ajuda britanics) Resistencia de Setges i Guerrilles: Napoleo espera rapida invasio per desorganitzada resitencia, pero troba forta resistencia algunes ciutats i sotmes a setges "cree fam i inmobilitza exercit" q impedeix progres cap llevant. Invasors son derrotats a Bruc i Bailen (impedeixen conquesta Andalusia i forcen Josep B. abandonar Madrid). Napoleo es desplaça España amb 250000 homes i en 4 setmanes progressa irresistiblement; torna a posar Josep a Madrid; estendre domini frances pel territori. Exercit tradicional español no pot oposarse i apareix nova modalitat de lluita "Guerrilles": Petits grups locals formats per llauradors i gent poble dirigits persones elit culta; fustigaven exercit per sorpresa destruint instalacion, atacant combois i sotmeten francesos a desgast i pressio permanents. Al 1812 Napoleo inicia campaña a Russia q afecta curs guerra i provoca retirada de milers defectius d Peninsula. Amb ajuda Britanics aconsegueixen victoria d'Arpiles "marca punt d'inflexio desenvolupament militar guerra" i Josep abandona Madrid i Napoleo incapaç mantenir dos fronts pacta fi d conflicte "Tractat Valençay" amb Ferran VII.
Diferents ideologies i actituds politiques i socials: Invasio francesa obliga diferents corrents ideologics prendre partit davant presencia francesa. Els afrancesats(intel·lectuals, alts funcionaris i alta noblesa) col·laboren amb monarquia Josep I; se senten vinculats amb programa reformista i volen modernitzar espanya (al fnal de guerra molts van haver exiliar-se persecucio Ferran VII). Front Patriotic (gruix poblacio espanyola) s'oposaven a invasió; clero y noblesa busquen tornada absolutisme Ferran VII "defensen tradicio i religio catolica i rebutjen canvi social"; il·lustrats creuen que amb tornada Ferran VII es pot empendre programa reformes i modernitzacio pais; liberals (burguesos, professionals,...) veuen en guerra oportunitat per fer canvi sistema politic. Ocasio per implantar a Espanya sistema politic liberal, basat en constitucio, sobirania nacional, divisio poders, institucions representatives i abolicio privilegis estamentals i gremials (impulsar desenvolupament capitalisme).Gran part poblacio "acara" la guerra com moviment defensa contra invasio francesa, malgrat q majoria defensa tornada Ferran VII van adoptar posicions revolucionaries. Mariana Pineda borda frases sobre liberalisme en bandera.
Convocatoria Corts: Junta Suprema Central mostra incapaç dirigir guerra i dissol; avans convoca Corts pq representants nacio decidiren sobre organitzacio i desti.Mentre es convoqen Corts es mante regencia formada 5 membres i s'organitza consulta pais (a traves juntes i ajuntaments) sobre reformes a dur a terme en Corts.Predomina idea govern Carles IV provocat ruina Espanya i demanen garanties contra poder absolut monarca. Les Corts van obrir setembre 1810 (sector liberal aconsegueix triomf formant cambra unica, davant representacio estamental). S'aprova principi sobirania nacional (poder resideix en conjunt ciutadans, representats a Corts)Constitucio 1812: promulgada dia San Josep (Pepa) conte declaracio drets ciutada (llibertat pensament i opinio, igualtat espanyols davant llei, llibertat civil, dret propietat). Estructura Estat correspon a monarquia limitada, basada en divisio de poders i no dret divi. Poder legislatiu a les Corts Unicamerals, representen voluntat nacional i poseeixen amplis poders (elaborar lleis, aprovar presupostos,...); carrec de diputats dura dos anys. Sufragi universal masculi indirecte; monarca cap poder executiu (interve elaboracio lleis i direccio govern); les decisions del monarca havien de ser refermades per ministres. Administracio justicia competencia unica de tribunals. Es van creardiputacions provincials i es crea Milicia Nacional i reconeix confessionalitat catolica de l'Estat.
Accio legislativa Corts: s'aproven lleis i decrets per eliminar Antic Regim i ordenar Estat com regim liberal. Suprimeixen senyorius jurisdiccionals q passen a ser propietat privada d senyors (reforma agraria q liquida regim senyorial; encara q transforma antics senyors en propietaris terra). Decreta eliminacio primogenitures i desamortitzacio terres comunals (recaptar capital). Aboleix Inquisicio (amb forta oposicio d'absolutistes i clero) i llibertat d'imprempta (condicionada per cesura). Aquest primer liberalisme marca linies modernitzacio Espanya. Legisladors de Cadis aprofiten per elaborar marc legislatiu mes avançat q en situacio normal. Aquesta obra no va tindre gran incidencia practica ja que la guerra va impedir l'aplicacio efectiva i en acabar la guerra, la tornada de Ferran VII frusta la experienia liberal i condueix a tornada a absolutisme. 
Regnat Ferran VII: liberals desconfien predisposicio monarca per aceptar nou ordre constitucional i volen q viatje Madrid per jurar Constitucio i acceptar nou marc politic. Ferran per por d'enfrentarse als k havien resistit l'invasor acata les condicions pero absolutistes saben que tornada monarca es oportunitat per desferse del fet a Cadis i tornar Antic Regim. S'organitzen rapidament per demanar tornada absolutisme (Manifiesto de los Persas) i mobilitzen poblacio per mostrar adhesio incondicional al monarca. Ferran, convençut feblesa sector liberal, va trair les promeses i amb Reial decret de 4 maig de 1814 anul·la constitucio i lleis de Cadis i anuncia tornada absolutisme. Els dirigents liberals son detinguts, assassinats i exiliats. Monarquia procedeix reinstauracio antigues institucions, regim senyorial i Inquisicio (tornada Antic Regim). En context internacional, el Congres de Viena crea la Santa Aliança, que garanteix defensa absolutisme i dret intervencio per frenar progres liberalisme. A partir del 1815, Ferran i seu govern intenta objectiu impossible (refer pais destrossat per guerra "agricultura desfeta, comerç paralitzat, finances en fallida i colonies lluitant per independencia" això a partir de restauracio Antic Regim). Els seus governs van fracassar i l'alt nombre de perdues humanes i materials arruinen llauradors i significa paralitzacio comerç i produccio manufacturera. Hisenda entra en fallida per manca recursos economics (guerra colonies americanes exigeix moltes despeses i impideix arribada nous ingressos).
Esdeveniments entre 1808 i 1814 havien canviat mentalitat grups socials (agriculturs deixat pagar rendes i protesten davant pretensio imposar vells tributs; llibertat de fabricacio i mercat havia permes desenvolupament empreses i negocis fora reglamentacio gremial) i gran part burguesia reclama tornada regim constitucional. La integració de caps de guerrilla a exèrcit origina sector liberal (partidari reformes); protagonitza gran nombre pronunciaments. Governs de Ferran VII incapaços donar resposta problemes;Pronunciaments militars liberals i altres alçaments van palesar descontent i fallida monarquia absoluta. Represio va ser unica resposta monarquia davant demandes.Trienni Liberal: 1 gener 1820, Coronel Rafael del Riego acompanyat d soldats, pendents d'embarcar per combatre en colònies americanes es revolta i recorre Andalusia proclamant constitució del 1812; (passivitat exercit, accio liberals ciutats principals i neutralitat de llauradors obliguen Ferran VII acceptar Constitucio). Es forma un nou govern q proclama amnistia i convoca eleccions a corts. Resultats electorals donen majoria a diputats liberals (inicien obra legislativa); ((Reformes)) "restauren reformes Cadis, estableixen disminucio delme i reformes en sistema fiscal, codi penal i exercit; impulsen liberalitzacio industria i comerç (eliminant traves a lliure circulacio mercaderies i potenciar desenvolupament burgesia); inicien modernització política i administrativa pais (d'acord model Cadis); formen ajuntaments i diputacions electius i desenvolupen Milicia Nacional (cos armat voluntaris, format per clases mitjanes amb finalitat garantir ordre i defensar reformes constitucionals)"
Aquestes reformes susciten oposicio monarquia; Ferran VII havia acceptat forçadament i recorrent al dret de vet que li otorgava la Constitució va conspirar contra govern i intenta recuperar poder mitjançant intervencio potencies absolutistes. Les mesures liberals del Trienni provoquen descontent llauradors (aboleixen senyorius jurisdiccionals pero no faciliten acces terra) (antics senyors esdeveniren nous propietaris q podien expulsar els llauradors arrendats si no pagaven) i davant nova legislació capitalista s'afegeixen a agitacio antiliberal. Noblesa tradicional i Esglesia, perjudicats per supressio delme i venda béns monacals impulsa revolta contra governants del Trienni. El 1822 es van revoltar partides absolutistes. Es produeixen tensions entre liberals i divideixen en dues tendencies: moderats (partidaris reformes limitades no afecten elits socials) i exaltats (necessitat reformes radicals, favorables classes mitjanes i populars) Decada Ominosa: allo que provoca fi regim liberal es actuacio Santa Aliançaque davall peticio Ferran VII encarrega França intervencio a Espanya. Abril 1823 Cent Mil Fills de Sant Lluis interrompren territori espanyol i restitueixen Ferran VII monarca absolut. Potencies restauradores pretenen introduir reformes molt moderades pero Ferran no accepta i es produeix ferotge repressio contra liberals. Preocupacio monarquia va ser problema economic despres perdua definitiva colonies americanes q forcen a estricte control despesa publica (busca col·laboracio sector moderat de burguesia financiera i industrial otorgant aranzel proteccionista a manufactures). Incrementa desconfiança i descontent amb monarca per part dels sectors a favor del rei per noactuar de manera mes contundent contra liberals.
Es produeixen escamots reialistes (Malcontents) q reclamen mes poder per ultraconservadors i defensen retorn costums i furs tradicionals (aquest sector s'agrupa al voltant Carles Maria Isidre "germa del rei i successor previsible, ja q no t descendencia"). Conflicte Dinàstic: naixement filla rei "Isabel" dona lloc a conflicte successio tron. Llei Sàlica (impedeix acces a tron a dones) per Ferran VII influit per dona "Maria Cristina" promulga Pragmatica Sanció que obri tron a filla i hereva. Els Carlins (ultraconservadors) es neguen acceptar nova situació i influeixen sobre monarca malalt per reinstaurar llei salica (beneficia Carles Maria Isidre). Es tracta lluita per imposar model de societat. Al voltant de Carles s'agrupen partidaris Antic Regim (oposats a liberalisme); Maria Cristina vol buscar suport en sectors mes liberals. Nomenada regent durant malaltia rei forma nou govern reformista, decreta amnisitia q fa retornar exiliats liberals i es prepara per enfrontarse als carlins. L'any 1833, amb la Mort de Ferran VII es confirma Isabel com hereu tron segons testament pero princep Carles es proclama rei i s'inicia insurreccio (primera guerra carlina).