PRIMERA GUERRA CARLINA: Dues opcions enfrontades: insurrectes proclamen rei l'infant Carles Maria Isidre i li confien defensa d'absolutisme i societat tradicional.S'enfronten defensors d'Antic Règim en guerra civil i s'inicia procés reformista liberal: +Carlisme: ideologia tradicionalista i antiliberal; recolleix herencia movimients similars anteriors; sota lema "Deu, Pàtria i Furs" s'agrupen defensors d Carles Maria Isidre (monarquia absoluta, preeminencia social d'Església, manteniment Antic Règim i conservació sistema foral particularista). Dirigents: clero i petita noblesa rural, també amplia base social camperola (d zones rurals). Eren propietaris empobrits, artesans arruïnats i arrendataris emfitèutics q desconfien d reforma agrària dls liberals. S'identificaven amb valors defensats per esglèsia (defensa societat tradicional). +Isabelins:Suport: alta noblesa, funcionaris i sector d jerarquia eclesiàstica. / Necesita més base social per plantar cara carlisme (busca adhesió liberals); regent accepta demandes liberals (fi absolutisme i Antic regim) per comprometre burgesia i sectors populars. Desenvolupament Conflicte Armat: Carlins no compten amb exèrcit regular iorganitzen efectius en forma de guerrilles. Primers escamots carlins apareixen 1833 per extensa zona territori espanyol (focus important a regions muntanyoses Navarra i Pais Basc). Carlins reben suport potències absolutistes com Russia i Austria (envien diners i armes) mentre Isabel II compra suport Gran Bretanya, França i Portugal(favorables implantació liberalisme moderat).
+Etapes conflicte: Primera: estabilització guerra a nord i triomfs carlins (encara q no consegueixen conquistar ciutat important). Insurrecció duta a terme quan pretenent abandona Gran Bretanya i s'instal·la a Navarra (on crea monarquia alternativa, amb govern, cort i exercit propis). General Zumalacarregui te comandament tropes nord i aconsegueix organitzar exèrcit i conquestar molts territoris; pero mor a la pressa d Bilbao (carlins es veuen privats del millor estratega). Al llevant, carlins mes desorganitzats i operen amb poca connexió entre partides. A les terres d'Ebre unides amb Maestrat i Baix Arago comandades per general Cabrera (lider carlins mes destacat). Segona: guerra inclinada favor bandol liberal (a partir victoria general Espartero q posa fi al setge de Bilbao). Insurrectes (mancats d recursos) inicien nova estratègia caracteritzada perexpedicions altres regions. // Constatació feblesa carlisme propicia discrepàncies entre transaccionistes (partidaris arribar acord amb liberals) i intransigents (defensors continuar guerra). General Maroto (cap transaccionistes) acorda signatura Conveni de Bergara amb Espartero (general liberal) que estableix manteniment furs a provincies basques i Navarra i integració de l'oficialitat carlina a exèrcit reial.
PROCÉS REVOLUCIÓ LIBERAL: Primers governs de transició: Ferran VII establia a testament creació consell per assessorar regent Maria Cristina precidit per Francisco Cea Bermudez i format per absolutistes moderats (pretensió arribar acord amb carlins). El nou gabinet es proclama defensor d'absolutisme i proposa tímides reformes administratives q no modifiquen esència d sistema polític vigent. Divisió provincial d'Espanya és única reforma q endega el govern. Davant extensió d'insurrecció carlinatron d'Isabel trontolla per manca suport. Immobilisme d govern de Cea topa amb pretensions d població q reclama reforma d'Estat absolut. Alguns militars i assessors reials convencen la regent d la necessitat d nomenar nou govern per aconseguir adhesió dls liberals (aliats indispensables). S'elegeix Francisco Martinez de la Rosa (liberal moderat) per presidir nou govern i realitza reformes molt limitades. Proposa promulgació Estatut Reial (conjunt d regles per cnvocar corts; mateixes q Antic Regim pero adaptades als nous temps). Aquestes reformes eren insuficients per a bona part del liberalisme (moderats "partidaris consitució 1812" i progressistes "exaltats"; divisió iniciada en Trienni Liberal q domina vida política). La corona i els antics privilegiats donen suport als moderats i maniobren per mantenir-los al poder malgrat els canvis de govern. La corona es veu forçada a vencer les reticències i aceptar un govern progressista q realitzara un profund procés d reformes liberals per tal d'aconseguir suports socials ferms i recursos financiers.
Progressistes en el poder: Progressistes descontents per reformes iniciades, tenen força en domini moviment popular (forta influència en Milicia Nacional i juntes revolucionàries) i van protagonitzar onada de revoltes urbanes arreu del pais (cremen convents, assalten,...) on demanden reunió de corts, llibertat d premsa, nova llei electoral, extinció clero regular, reorganització Milicia Nacional i lleva d 200000 homes per plantar cara guerra carlina. Maria Cristina, davant situació, encarrega a Mendizabal(liberal progresista) la formació de govern i aquest inicia ràpidament reforma Estatut Reial i pren mesures per aconseguir recursos financiers (per organitzar i armar exèrcit contra carlisme). En decretar desamortització d bens del clero els privilegiats demanen a Maria Cristina q el destituisca. A moltes ciutats esclaten revoltes a favor restabliment constitucio 1812 i cremen convents. Insurrecció dels sergents de la guarnició de La Granja (residencia on era la regent). Davant tantes pressions accedeix a reestablir Constitució d Cadis i lliurar poder a Calatrava (progressista). Desmantellament Antic Règim: en curt període d tmps, progressistes desmantellen institucions Antic Regim i implanten sistema liberal, constitucional i d monarquia parlamentària. Reforma agrària liberal (primeres reformes) consagrava principis d propietat privada i lliure disponibilitat d terra; duta a terme a partir de 3 mesures polítiques: +Dissolució règim senyorial (pèrdua atribucions jurisdiccionals dls senyors; llauradors no poden acreditar com pròpies i passen a condició d'arrendataris o jornalers) +Desvinculació (patrimonis units a famílies poden ser venuts) +Desamortització (aconseguir recursos per l'Estat amb venda terres d'Esglesia i ajuntaments). S'implanta liberalisme econòmic i s'encamina al lliure funcionament del mercat.
Constitució 1837: govern progresista convoca corts extraordinàries per redactar constitució adaptada dl 1812 als nous temps. Text breu, amb espai per aprovar lleis orgániques venideres, podia ser acceptat per progressistes i moderats. Proclama alguns principis básics del progresisme (sobirania nacional, declaració drets ciutadans, divisió d poders i aconfessionalitat d'Estat). També principis del moderats (estableix 2 cambres col·legisladores "Congres i Senat"; otorga amplis poders a corona; compromís financiament culte catòlic "despres d desamortitzacions soferetes"). Altres lleis: Llei d'impremta (desapareix prèvia censura) i Llei electoral (fixa sistema d sufragi censatari extraordinariament restringit "majors 25 anys q paguen un mínim"). Alternança en poder: a partir del model fixat queda configurat un sistema d partits (base d partitsmoderat i progressista) q s'alternen poder durant regnat Isabel II. El model politic queda fortament condicionat per constants intromisions militars (q havien aumentat poder amb guerres carlines) dls generals Espartero, Narváez i O'Donnell (intervenció determinant en funcionament dls governs). Moderats al govern: eleccions despres d'aprovar Constitució guanyades pels moderats; intenten desvirtuar els elements progressistes sense eixir del marc constitucional (limiten llibertat d'impremta; llei electoral mes restrictiva;legislació per tornar béns expropiats d'església i projectes reimplantació delme; Llei d'ajuntaments "corona anomena alcaldes per a provincies; enfronta progressistes amb liberals i regent dona suport a proposta moderada q provoca oposició progresista; Maria Cristina finalment dimiteix; els progressistes miren cap general Espartero, qvencedor de Guerra Carlina i amb gran suport assumeix poder").
Regencia Espartero: Després d dissoldre juntes revolucionàries i guanyar eleccions amb progressites, durant regencia actua amb autoritàrisme (incapaç cooperar amb corts i governar sense col·laboradors militars afins "ayacuchos") q el fa pedre popularitat (s'aïlla d l'entorn progressista). Aprova un aranzel q obri mercat espanyol als teixits de cotó anglesos (indústria textil catala amenaçada) i provoca un alçament a Barcelona q involucra burgesia i classes populars (veuen en perill llocs d treball) al qual reacciona amb un bombardeig fins aconseguir submissió (guanya l'oposició catalana i antics partidaris). Moderats aprofiten divisió dl progressisme i Espartero per realitzar conspiracions ambgenerals Narvaez i O'Donnell. Espartero, finalment, abandona regència i les corts avancen majoria d' Isabel II per fer-la reina. DIFERENTS OPCIONS DL LIBERALISME: els partits polítics consituïen agrupacions de personalitats al voltant d'algun civil, militar o notable; eren corrents d'opinió "camarilles" vinculades per relacions personals o interessos económics q s'uneixen per participar en eleccions i control·lar poder. Moderats: definits com a "persones d'ordre"; grup format per terratinents, comerciants i intel·lectuals conservadors, juntament amb antiga noblesa, alt clero i alts comandaments militars. Defensen dret a propietat com a garantia d'ordre q volen preservar irestringeixen sufragi segons riquesa dls electors; sobirania compartida entre corts i corona (otorguen amplis poders d'intervenció a vida política); confessionalitat d'Estat i otorguen poder a Església Catòlica (opció mes clerical dl liberalisme); partidaris d limitar drets individuals (llibertat d'associació, premsa, reunio i opinió). Consideren llibertat com bé individual però fent-lo pasar davant principis d'autoritat i ordre social; desconfien d participació d masses en polítca. Liders com Narváez i Murillo.
Progressistes: considerats "defensors d llibertat"; format per burgesia petita i mitjana, oficialitat mitjana d'exèrcit i classes populars urbanes (artessans i comerciants) q tenen esperit d reforma. Defensen sobirania nacional (font d legitimitat d poder) i predomini de corts en sistema polític (refusen intervenció d corona en política i atribueixen funció moderadora). Partidaris d'enfortir poders locals (ajuntaments, Milicia Nacional, ...) i otorgar privilegis individuals i col·lectius (llibertat opinio, premsa, ...); sufragi censatari (partidaris ampliar cos electoral); reforma agrària per posar fi a propietat vinculada; limitar influencia social d'Església. Liders com Mendizábal, Espartero i Prim. Unio Liberal: neix d'escissió dls moderats i atrau grups mes conservadors del progressisme. Preten ser opció centrista pero no presenta ninguna novetat ideologica. Es unió politica amb finalitatd'agrupar sectors descontents amb política moderada. Impulsors: O'Donnell i Serrano. Democrates i Republicans: Partit Democrátic: Format a partir d'escissió dels Progressistes. Format per clases populars urbanes i graus baixos de Milicia. Defensen sobirania popular i sufragi universal masculí; existencia cambra electiva únca, ampliació llibertats públiques i reconeixement drets col·lectius; llibertat d'impremta i d'elecció d'ajuntaments i diputacions; reconeixement predomini social d Esglesia catòlica (pero amb llibertat de culte). Republicanisme: guanya força gràcies al desprestigi d monarquia d'Isabel II, perjudicant Partit Democràtic. Defensen república com única opció vertaderament democràtica per elegir els caps de govern i els càrrecs públics (presenta caràcter més social i popular).
DECADA MODERADA: Configuració règim moderat: guanyen eleccions i es forma un govern presidit per Narvàez q imposa una política basada en principis dl Liberalisme moderat. Pretén clausurar etapa revolucionària i normalitzar funcionament d institucions liberals i crear legislació bàsica per estructurar Estat (basada en predomini d'ordre i l'autoritat "combinant reforma política amb mesures repressives per posar fi a expectatives socials i polítiques generades per revolucions anteriors"). Reprimeixen fortament els progressistes q opten per marxar a exili. Regim fonamentat en predomini d burgesia terratinent (nascuda entre vells aristòcrates q acceptaven liberalisme i nova burgesia d propietats rurals) q consideren necessari consolidar nou ordre social "q fomente institucions liberals des d'optica moderada i protegisca d la reacció carlina i d la subversió d classes populars". Corona i gran part d'exèrcit esdevenen garants del triomf mitjançant mecanismes de falsejament electoral. Constitució del 1845: es prepara reforma de Constitució progressista q recolleix idees bàsiques dl moderantisme (sobirania conjunta entre rei i corts, ampliació poders executius i disminució d atribucions dl legislatiu; restricció dret vot i constitució d'un senat no electiu). Ajuntaments i diputacions sotmeses a administració central i suprimeix Milicia Nacional. S'otorga exclusivitat a religió catòlica (declarada oficial d l'Estat i "s'acorda manteniment d culte i clero"). Confereix posibilitat a corona d designar senat (nomena persones rellevants i d confiança). Nova costitució manté articularitat de la de 1837 (pel q fa a declaració d drets) pero es va ser enormement restrictiva amb llibertats. També es regula amb decrets la llibertat d'impremta i s'exergeix un control governamental sobre premsa (restricció llibertats bàsiques de revolució liberal).
Es planteja un sistema censatari molt restringit (1%poblacio) "nomes tenen dret majors contribuents i personalitats destacades". S'accepta un sistema d districtes uninominals(afavoreix predomini vot rural i facilita intromicio d govern en eleccions i convida al falsejament electoral). Concordat amb Santa Seu: moderats intenten millorar relacions amb Església (s'havia mostrat contrària al liberalisme i propensa al carlisme davant reformes progressistes i abolicio delme i desamortització). Es signa un Concordat amb Santa Seuen q s'estableix suspensió d venda d bens eclesiàstics desamortitzats i devolucio d no venuts; a canvi, Santa Seu reconeix Isabel II i accepta obra desamortitzadora, i l'Estat es comprometeix a sostenir l'Esglèsia espanyola, reconeixen el catolicisme com religio oficial i concedent amplices competencies en l'educació. Tot aço va aconseguir q l'Esglèsia donara suport a Isabel II encara q alguns sectors continuen veient opció carlina com única per recuperar valors tradicionals. Institucionalització d'Estat Liberal: moderantisme vol consolidar nou Estat liberal sotra principis de uniformitat, jerarquització i centralisme (mitjançant lleis i reformes). +Inicia reforma fiscal per aumentar ingresos (racionalitzant sistema impositiu, centrant impostos en l'Estat i propiciant contribució directa segons propietat). +Aprova Codi Penal amb l'elaboració d codi civil (racionalitza conjunt lleis anteriors). +Reforma Administració pública (reorganitzant càrrecs d'Estat i creant llei d funcionaris q regula acces). +Aprova Llei d'administració Local (1845) q disposa q alcaldes de grans municipis i d capitals d provincia siguen nomenats per corona (crea estructura en q provincies depenen del poder central a Madrid). +S'estableix Sistema nacional d'instrucció pública q regula ensenyament i elabora plans d'estudi i s'aprova Llei Moyano (1a llei d'educació del país).
+S'adopta Sistema Mètric decimal+Dissol antiga Milícia Nacional i crea Guàrdia Civil (cos armat amb estructura militar q es fa carrec d mantenir ordre públic). Crisi del govern moderat: governs moderats no donaven estabilitat política i van actuar d manera arbitrària i excloent (redueixen importància d poder legislatiu i manipulen eleccions); vida política no desenvolupada a corts sino a camarilles q busquen el favor reial o dl govern (al marge del parlament). Autoritarisme accentuat amb govern d Murillo(pretenia transformar estat Estat en dictadura tecnocràtica "pretenia governar per decret i restringir el cens electorals i suspendre les corts"); seves reformes suposavendesaparició d règim parlamentari i tornada a sistema d'Estatut Reial. Propostes van fracasar pq sector del moderantisme s'oposa i aconsegueix desplaçar-lo dl poder (encara q accentua descomposició dl partit i augmenta descontentament d'algunes clases socials q es senten marginades en participació política). Una revolució el 1854 permet q elsprogressistes tornen al poder. BIENNI PROGRESSISTA: Revolta 1854 i nou govern prog.: autoritarisme dls moderats comporta oposició i alçament dls progressistes i altres sectors defraudats amb actuació governamental q desemboca en pronunciament de Vicálvaro; amb O'Donnell al capdavant, q funda Unió Liberal (partit centre entre mod. i prog.). Van elaborar Manifest de Manzanares en q demanaven Compliment Constitució 1845; reducció impostos; restauració Milicia i Reforma Llei electoral. Presidencia recau en Espartero i O'Donnell nomenat ministre d guerra. Les eleccions van realitzar segons legislació 1837 (presenta cens electoral mes ample, permet majoria progr. i presencia al parlament d diputats demòcrates).
Nou govern intenta restaurar principis dl progressisme (restaura Milicia i Llei municipal d'elecció d'alcaldes directa). Prepara nova constitució (1856) q introdueix llibertat d culte i elecció d senat (al qual otorgava responsabilitats i poders iguals q congrés) pero no promulgada. Actuació amb més trascendència es Pla de reformes econòmiques q defensa interessos d burgesia urbana i classes mitjanes (objectiu impulsar industralització i desenv. económic). Legislació econòmica: va reprendre obra desamortitzadora i extensió xàrcia ferroviària. +Nova Llei Desamortitzadora (1855) (Madoz) va afectar bèns de propis i comunals. +Eliminació propietat vinculada (1837) pretén aconseguir modernitat económica espanyola i recursos per hisenda. +Inverteix bona part d ingressos en construcció Xàrcia d ferrocarril (importatn per creixement industrial i fomentar intercanvis). +Crea Llei general d Ferrocarrils (regula contrucció i ofereix incentius a empreses q intervenen). +Preocupació per fomentar desenvolupament econòmic (amplia xarxa carreteres, posa en funcionament telègraf; afavoreix reforestació; fomenta creixement societats d'accions i banca; desenvolupa mineria). Crisi del Bienni Progressista: reformes no solucionen crisis i generen revoltes i clima d conflictivitat social. A Catalunya es produeixen vagues obreres (demanen millorament salaris, reduccio jornada laboral i d'impostos). Alçament Camperol a terres castellanes (produeix crema d fàbriques i motins). Govern presenta Llei d treball (permet associacions obreres i introdueix millores) pero tenien situaciò d greu crisi. Creix la conflictivitat social (irrupció moviment obrer en política i atemoreix clases conservadores).Discrepàncies dins coalició governamental provoquen formació Unio Liberal i Partido Demòcrata. Espartero dimiteix i reina confia govern a O'Donnell (q fa caure el govern q ell mateix havia posat en poder anys abans).
DESCOMPOSICIÓ SISTEMA ISABELÍ: Governs unionistes: Nou govern unionista liberat O'Donnell intenta equilibri polític (combina propostes progr. i moderades "accepta desamortització civil i limita poders d corona"). Aconsegueix estabilitat política interior relativa. Intenta Revitalitzar parlamentarisme i exercir política més tolerant amb oposició. Fixen minoria opositora al congrés encara q eleccions eren aranjades per conseguir majoria parlamentària. Busca recuperar prestigi internacional amb política exterior activa: +Expedició Indoxina (amb França, per castigar matança de missioners; beneficia França) +Intervenció a Mèxic (amb francesos i britànics per exigir cobrament deute acumulat amb aquest pais) +Campanyes Militars Marroc (motivades per disputes frontereres; triomf a batalla Tetuan i Castillejos; general Prim guanya prestigi militar; Pau de Wad-Ras "amplia plaça Ceuta i incorpora territori d'Infi a corona"). Al 1863 l'estabilitat anterior es converteix en ràpida successió d governs inestables (unionisme incapaç plantar cara a moderats i corona i O'Donnel presenta dimissió) i reina lliura poder a moderats. Governs Moderats: Narváez torna al poder i es reposen els principis d moderantisme (encara q t manca d suport social i feblesa). Moderantisme imposa forma autoritària d govern i exerceix forta repressió contra opositors. Progressistes passen novament a l'insurreccionalisme (amb suport democrates). Al 1866 t lloc inserrucció d caserna San Gil (amb adhesio progressistes i demòcrates i comporta alçament popular a Madrid) q acaba amb afusellaments i molts pressoners. Bona part dls unionistes en contra dl govern i s'acosten als progressistes mentre O'Donnell s'exilia. Situació del govern empitjorava arran la crisi de subsistències d 1866 i provoca augment preus i decontent popular.
No hay comentarios:
Publicar un comentario