VALENCIÀ - LITERATURA BLOC I

Anys 70: Pérdua Guerra Civil - extinció institucions republicanes i eliminació organismes culturals exc. Lo Rat Penat. Canvis polítics comencen 1939 objectiu unificació lingüística (substitució llengües minoritàries per castellà). Franco aboleix institucions democràtiques i declara il·legals partits polítics i anul·la sindicats - sense llibertat d'associació ni pensamen i expressió provoca creixement miseria cultural a postguerra. S'aboleix us català public i oficial i ensenyament - desapareixen organismes culturals i literàris i literatura catalana condemnada (sofreix castellanització). Intel·lectuals i escriptors s'exilien (Mercé Rodoreda; Pompeu Fabra). Dictadura Franco talla activitat d'escriptors i deixa sense referencies escriptors postguerra (sense referencies). En tornar d'exili troben falta editors i públic - literatura valenciana desfasada i fidel genere tradicional. 1947 editorial Aymà convoca premi Joanot Martorell - impuls producció literària. 20 anys postguerra autors publiquen novel·les responen realisme XIX (Enric Valor "Ambició Aleix") o representen novela rosa o sentimental (Maria Ibars "Vides Planes") o transmeten inquietuds catòliques o socials (Maria Benyto "La dona forta"). Fins a fi 60 conreaven nov. psicol·logica i realista amb característiques peculiars (tractament Guerra Civil (Mercé Rodoreda "Plaça Diamant")). Als 70 nova generació publica narrativa forma continuada i solida i s'incorporen autors promocions anteriors (Enric Valor "Triologia Cassana" "crònica terres valencianes sud")

 Enric Valor: Nascut durant franquisme - producció literària 2n terme, dedica difondre gramàtica normativa "Flexió Verbal". Vocació literària materialitzada en "L'Ambició d'Aleix" i "Rondalles Valencianes (conta i difon coneixement paissatge i llengua, crea mon literari fascinant no nomes transcriu passatges Folklore) (Caract: procedencia oral, reformulació i transformació; dones com herois; finalitat literaria no folklorica; espais reals i ben descrits; temps indefinit i poc precís)". A darreria 70 publica "Cicle de Cassana ("Temps de Batuda, Sense la terra promesa i Enllà de l'horitzó")(cronica societat rural Cassana XX; rememora vivències joventut sobre destrucció terratinents valencians)". No amaga tensions ni conflictes (possa en primer pla i fa punt d mira); Inclou experiencies autobiogràfiques (pretén crònica periode viscut); Canvis 3a 1a persona narrador (reconeix es ell mateix). Novel·les agrupades dos blocs: D'heroi individual (conflictes individuals protagonista amb medi "Ambició Aleix") i Heroi individual substituit per col·lectiu (reconstrueix Pais Valencia XX i dota de profunditat psicològica personatges "Cicle de Cassana"). Lèxic fresc, genui i arreplegat boca del poble (No limita a paraules valencianes, combina i emprea geosinonims; Segueix consell Pompeu Fabra descastellanitzar valencià). Qualitat i abundor de l'obra, a més de fidelitat a defensa llengua i país han fet mereixedor de abundants homenatges i guardons.

Mercé Rodoreda: millor novel·lista catalana d tmps; nomes escola 2 anys pero gran lectora i col·labora publicacions periódiques. Obres marcades per Guerra Civil i circumstancies vida. Primera novel·la "Sóc dona honrada" juntament altres van ser rebutjades posteriorment. Inici vertader jo narratiu amb "Aloma" (inspiració autobiogràfica; característiques novel·les posteriors (narració 1a persona personatge femeni; instrospeccio psicol·logica i lirisme)). 1939 empren cami d'exili no t temps per escriure i decanta per contes; mes tard s'estableix Ginebra i reprén novel·la (cami marcat per "22 Contes" (experimenta tecniques i temes q utilitzarà posteriorment; obra amb gran pessimisme per desolació d'exili, tema principial relacions amores fracasades)). Privada llibertat personal i censurada per amors extramatrimonials amb Armand Oriols mentre era casada amb Joan Gurgui (contra seva voluntat). Als 30 anys malaltia seu fill fa triar literatura com forma d'evasió. 1962 publica "La Plaça diamant" (dona sencilla d classe popular i esdeveniments socials q viu; contrast entre guerra i allo petit i intim "produeix gran tensio dramatica"; no només sobre Guerra Civil - centra psicologia protagonista i seva opressió i soledat; tecniques com monoleg interior i us estil directe i indirecte q provoquen prosa evocadora i poetica q recrea llenguatge oral). A ultima etapa literaria (Maduresa) pren caracter més simbólic i fantástic - "Quanta, quanta guerra" (narra aventura d'adolescent com a "Llibre de meravelles" de Llul q viatja a través de paisatge misteriós q el du a maduresa. La seva fama va ser molt gran pero just quan comença a rebre diners per publicacio i traducció i salt a gran i xicoteta pantalla mor.

70-Actualitat: Literatura 60-70 molt diferent 80-90. Trobem al mig dictadura q no permet parlar altra llengua castellà i menys publicar obres. 70 Formats i nascuts postguerra, marcats per canvis sociopolítics 50-60 (dictadura franquista) i principal preocupació Guerra Civil. Majoria nascuts en acabar conflicte i educats sobre regim franquista (condiciona literatura); utilitzen ficció com manera per il·lustrar sentiment de vida o memoria i la recerca d nova forma d vida i rebuig societat; feminisme tema tractat; AUTORS: Catalans (Jaume Fuster) i Valencians (Amadeu Fabregat). Narrativa en mon valencia apareix mes tard i ve lligada a normalització duta a terme per editorials com Tres i Quatre i Premis Octubre. 80 Trovem evolució social envers models preindustrials i cert suport institucional (ensenyament obligatori valencià crea lectors i gran demanda llibre i editorials). Presenta nou relleu (clau per renovació i continuitat literatura catalana. Escriptors sofreixen situacio notablement diferent (fills franquisme, testimonis canvi polític i accés democràcia). Quim Monzó enceta amb "Uf, va dir ell" un literatura imaginativa i directa q mostrava, amb tocs d'humor, el sentit tràgic de l'existència i desorientació ideològica de societat postfranquista. Troven entorn social mes lliure i madur q permet estudiar literatura catalana i millor domini de llengua i cultiva generes com novel·la negra, erotica i ciencia-ficció q permet accés a públic més ampli. A finals XX i principis XXI la novel·la experimenta gran tendència a diversitat de temes narratius en els quals es fa referencia a altres mitjans de comunicació i noves tecnologies com a "Dormir amb Wyona Ryder" d' Edgar Cantero.

Quim Monzó: Nascut a Barcelona i considerat l'escriptor de novel·les curtes i contes més important de l'actualitat i, juntament amb Pere Calders, el més important d literatura catalana. Primera obra "L'udol del griso al caire de les clavegueres" se situa al marge d'obres posteriors i remet coordenades estètiques dels autors d 70. Amb temps adopta narrativa mes directa i acostada lector i despres de primer recull d contes "Uf, va dir ell" es perceptible una evolució. Trajectòria divisible en dos etapes: 1r Període (curt) (atracció models alternatius i radicals estesos dsd Paris) i 2n Període (extens) centrat en vida quotidiana dl mon occidental com a matèria temàtica (visió crítica i pesimista societat occidental actual com a comunitat consumista i materialista on prenen protagonisme relacions interpersonals "parella, solitud i insatisfacció vital per part d l'heroe contemporani". Redirecciona i analitza estils d vida actuals i estereotips dl pensament dominant d societat moguda per incomunicació, consumisme i obsessions. Recursos literaris empreats: Ironia i humor (parodia realitat i deixa al descobert absurditat costums i conductes sobre les q funciona el mon); Ambientacio urbana (no concreta, ciutat en abstracte q caracteritza vida i pensaments); Personatges esquemàtics i anonims (presenten idees i actituds); Introdueix elements extranys per deformar realidad i arribar fins a final sorprenent i absurd donant visió grotesca i critica. Obres: "El perquè de tot plegat" o "Guadalajara". Podem considerar Quim Monzó l'autor mes important en narrativa breu en els últims anys i les seves obres suposen testimoni indiscutible del pas del temps sobre l'home del carrer (ciutat).